
Roser Rosés
Roser Rosés va néixer el 26 de febrer de 1926 i conserva una memòria prodigiosa que li permet recordar tots els esdeveniments i vicissituds que va viure durant el temps de l’exili a la Unió Soviètica (1938-1946) i posterior estada a Mèxic abans del retorn a casa en el mes de març de 1947.
La Guerra d’Espanya estroncà els anhels i les il·lusions dels seus anys de joventut. Els esglais i adversitats que va patir a la rereguarda barcelonina donaren pas a la seva marxa cap a l’URSS quan sortí de la ciutat comtal, el 25 de novembre de 1938, com a integrant de la darreres expedició de nens vers aquell immens país. En terres de Rússia va passar per Leningrad, Moscou, Kukkus (República Soviètica Autònoma dels alemanys del Volga), Kokand (Uzbekistan), Crimea i Koroliov (Moscou).
El seu llibre autobiogràfic Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia relata amb tota mena de detalls les diferents etapes de la seva interessant existència viscuda sempre amb naturalitat i resignació. Ha estat testimoni d’una indescriptible aventura on una petita part se’ns mostra en el documental Roser Rosés, una nena de la guerra sota la realització d’Antoni Verdaguer, muntatge de Núria Saun i guió de Josep Puy. Aquest treball no pretén d’altra cosa que combinar l’homenatge i gratitud vers una persona excepcional.